.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«amb el Regne de Déu passa com quan un home sembra el gra a la terra»

  
  

 
 
 
  
 
 
Lectura de la profecia d'Ezequiel

Això diu el Senyor: «També jo prendré un esqueix del brot alterós que corona el cedre, arrencaré un ull tendre de la punta del seu brancatge, i el plantaré visiblement en una muntanya ben alta, en una muntanya de la serralada d'Israel. Estendrà les seves branques, donarà fruit, i es farà un cedre magnífic. Ocells de tota mena s'ajocaran a la seva ombra i viuran en el seu brancatge. Tots els arbres del bosc sabran que jo sóc el Senyor. Jo abaixo els arbres alts i faig créixer els menuts, asseco els arbres verds i faig reverdir els secs. Sóc jo, el Senyor, qui ho he dit i qui ho faré.»

Ez 17, 22-24

Salm Responsorial

R. És bo de lloar-vos, Senyor 

És bo de lloar l'Altíssim, 
de cantar al vostre nom, Senyor, 
de proclamar al matí el vostre amor,
i de nit la vostra fidelitat. R

Els justos creixeran com les palmeres,

es faran grans com els cedres del Líban; 
plantats a la casa del Senyor,
creixeran als atris del nostre Déu. R

Encara donaran fruit a la vellesa, 
continuaran plens d'ufana i de vigor, 
per proclamar que el Senyor és recte, 
que la meva Roca no coneix la injustícia.  R

Sl 91, 2-3.13-14.15-16 (R.: cf. 2a)

Lectura de la segona carta de Sant Pau als cristians de Corint
Germans, ens sentim molt coratjosos. Sabem que mentre vivim en el cos, vivim com emigrats lluny del Senyor, ja que no podem fer altra cosa sinó creure sense veure'l; però ens sentim tan coratjosos, que preferim emigrar del cos per anar a viure amb el Senyor, i no ambicionem res més que ser-li plaents, tant ara que som en el cos com quan en sortirem. Perquè tots nosaltres hem de comparèixer davant el tribunal del Crist, on cadascú ha de rebre el que li correspongui segons el bé o el mal que haurà obrat vivint en el cos.

2Co 5,6-10

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús deia a la gent: «Amb el regne de Déu passa com quan un home sembra el gra a la terra. De nit i de dia, mentre ell dorm o està llevat, la llavor germina i creix sense que ell sàpiga com. La terra, tota sola, produeix primer els brins, després les espigues i finalment el blat granat dintre les espigues. Llavors, quan el gra ja és a punt, se'n va a segar-lo, perquè ja ha arribat el temps de la sega.»
Deia també: «A què podem comparar el regne de Déu? Quina paràbola li escauria? És com un gra de mostassa, la més petita de les llavors, però un cop sembrada, es posa a créixer i acaba més gran que totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que els ocells es poden ajocar a la seva ombra.»
Jesús anunciava el regne de Déu amb moltes paràboles semblants, perquè la gent l'entengués segons les seves disposicions; no els deia res sense paràboles, però en privat ho explicava tot als deixebles.
Mc 4,26-34

"La llavor que creix tota sola"

Jesús parla del Regne de Déu en paràboles i nosaltres no podem donar per descomptat que les entenem tot seguit. Per entendre-les no cal un talent especial, sinó una fe profunda. Jesús no diu res que no sapiguem. Parla d’allò que és nou, inesperat. Hem d’entendre que Déu és tot altre i que actua d’una manera diferent que els éssers humans. Però alhora és tan humà que, malgrat que no l’entenguem, hem de dir: Sí, és així, així ha de ser; m’ho diu a mi i ho he d’aprendre.
Amb la paràbola de la llavor que creix sola, Jesús ens vol dir que no tenim cap motiu per al descoratjament quan nosaltres no podem veure gairebé res del creixement amagat i misteriós del Regne de Déu. Es manifestarà el dia de la collita. La llavor que creix sola donarà unes espigues ufanoses en la collita. La imatge del gra de mostassa parla també de la poderosa actuació de Déu que es manifesta a través de la Paraula de l’Evangeli. És la narració d’un creixement en contrast: una llavor petitíssima que és imatge del Regne de Déu. La llavor de mostassa és una realitat quasi invisible, sovint envoltada d’incomprensió i de fracàs. Però l’antítesi és l’esplendor de l’èxit final: la planta de mostassa a prop del llac de Tiberíades pot créixer fins a tres metres d’alçada, «amb unes branques tan grosses que els ocells es poden ajocar a la seva ombra».
Totes dues paràboles són la narració d’un creixement. El text posa a la llum el misteriós dinamisme que hi ha entre els dos pols, el de la llavoreta i el de l’arbre, el del gra de blat i el de l’espiga. El pagès ha sembrat tirant la llavor i se n’ha anat a reposar i tanmateix aquella llavor està carregada d’energia i continua tota soleta el seu itinerari automàticament —automatê, com diu l’original grec. Déu ja ha plantat el seu Regne: aquest arriba inesperadament, amagat, paradoxal. Jesús diu: com l’acció meravellosa de Déu fa créixer una gran planta d’una llavoreta de mostassa, així seguirà el magnífic compliment del Regne.
L’Evangeli suggereix una actitud: ens cal esperar. Sí, la realització del Regne no depèn de nosaltres, sinó de Déu. Per part nostra, cal que estiguem disponibles al do de Déu, confiant en la seva Paraula que creix en la interioritat del nostre cor. Ens cal conrear la interioritat.

Ignasi Ricart, claretià

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

 Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 
 
 
  
 
IMATGES